|
És un arranjament coreogràfic basat en un recull d'Aureli Capmany, que ens va ser cedit per l'amic Pascal Egret de Perpinyà. La coreografia compta amb l'immillorable suport de la partitura per a cobla escrita pel mestre Joaquim Serra, en la qual inclou una melodia de creació que dóna peu al passeig inicial. Per al disseny de vestuari, la dissenyadora Lídia Estany, es basa en un treball recollit pel grup d'investigació de l'Esbart, realitzat a Solsona amb la col·laboració del senyor Ramon Planas i Torregassa, persona que va estar durant molts anys al front del Museu Etnogràfic de la ciutat, i compta amb gran nombre de peces de vestuari antic i un extens coneixement de la cultura i del caràcter de la gent del Solsonès. Ens produeix enyorança el fet de recordar l'estrena d'aquest ballet, pel fet d'haver pogut gaudir de la presència de la molt estimada i recordada Mª Aurèlia Capmany, que va agrair i elogiar l'elaboració del material recollit pel seu pare.
|
|
És una coreografia de nova creació. És el fruit d'un sentiment casual. En principi neix en escoltar la melodia d'un vell bolero, que captiva i sedueix. Aquesta sensació ens mena a viatjar cap a Mallorca, establir contacte amb la seva gent, amb el seu paisatge, i naturalment amb la seva manera de ballar. Totes les experiències fan un pòsit de sensacions que flueixen per donar lloc a la idea coreogràfica. La melodia original és magníficament instrumentada per a cobla pel mestre Francesc Vila. Segons paraules del músic, això suposà un retrobament amb la cobla, formació musical que feia temps no tractava, i va obligar-lo a buscar nous registres. Però donada la seva coneguda sensibilitat musical, el resultat parla per ell mateix i encara ara la melodia interpretada per la cobla segueix sent seductora a qui l'escolta. Pel que fa al disseny del vestuari, Bolero Mariner va suposar la descoberta d'una parella de l'Esbart enamorats de la pintura, com a figurinistes. Ens referim a Joan Torres i Maria Ubach, que prèvia informació documental ens ofereixen una encertada mostra de la indumentària característica de la menestralia balear del segle passat.
|
|
És una coreografia creada a partir de la melodia popular del mateix títol, cançó originària del Pallars. El coreògraf dibuixa un ball de parella que no pretén sinó representar l'esperit del foc, el joc i la dansa. Cap més pretext per aquesta senzilla coreografia plena de frescor i naturalitat. Per altra banda, val a dir, que significa el debut d'Eduard Ventura com a figurinista, amb la creació d'uns graciosos dissenys, inspirats en gravats de sega del segle XIXè. Pel que fa a la instrumentació, el mestre Agustí Cohí i Grau aconsegueix una vegada més, a partir d'una senzilla melodia, el magnífic resultat que suposa el diàleg entre els diferents instruments de la cobla, amb matisos clarament adaptats a les variacions coreogràfiques.
|
|
Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet Per trobar els orígens del Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet, cal remuntar-se a principis del segle XX, quan començava a desenvolupar-se al poble el sector econòmic de les pedreres. El Ball de Gitanes fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Amb la creació escènica de Les Gitanes, l'Esbart pretén crear un treball nou en reconeixement a un treball vell, un homenatge en forma de dansa a tots els qui, des del 1907, han ballat Gitanes a Sant Vicenç de Castellet. Escorcollant en el record de la gent il·lusionada pel tema, trobem fotografies, comentaris, escrits diversos i un extens anecdotari. Sobre les partitures trobades, el músic manresà Josep Torras ens prepara un guió musical, i el mestre Cohí i Grau, crea la instrumentació per a cobla. Maria Carbonell és l'artífex del disseny de vestuari. A partir de fotografies trobades en famílies santvicentines, es crea una fidel reproducció dels vestits utilitzats pel jovent de començament de segle en els balls de festa major. Per a molts resulta xocant. "Balls e Gitanes a l'extrem sud del Bages?", es pregunta en J. Vilà i Folch en el seu article publicat al número 393 de la revista Serra d'Or. Les Gitanes a Sant Vicenç són un clar exponent de tradició treta del seu context. El que en el Vallès és una dansa de carnestoltes, a casa nostra pren forma per la Pasqua Granada, i presenta característiques que la diferencia; el seu passeig d'entrada sobre la melodia del Ball de Caldes, el seu Vals-jota tan peculiar, i el fet que hi intervinguin dues parelles de nuvis. Molt important és el moment de la coronació de la núvia, escenificació d'essència ritual que també es troba en la població de Sant Llorenç Savall, agermanada amb Sant Vicenç de Castellet pels fets de la història i amb un protagonista d'excepció, Pere Canal.
|
|
És una dansa de nova creació que intenta glossar diferents formes de ball que, sota aquest nom genèric, van estendre's per tota la nostra geografia durant els segles XVIII i XIX. La coreografia vol mostrar un grup de joves situats en un ambient urbà a les darreries del segle passat. Sobre una partitura original creada pel mestre Pere Burés, a partir de melodies populars de diferents balls rodons i amb una colorista ambientació de vestuari dissenyat per Lídia Estany, Ball Rodó pren forma com a diorama en moviment del sentiment d'alegria dels moments festius més entranyables del nostre patrimoni folklòric.
|
|
És el resultat d'un exhaustiu treball de recopilació de cançons de camí i de treball dels segadors del pla de Bages. També de detalls i anècdotes nascudes al voltant del moviment humà que el temps de la sega produïa entre els nostres avantpassats. Els segadors bagencs, organitzats en quadrilles, es desplaçaven a les comarques bladeres per complir la tasca que marca un dels moments més significatius del calendari agrari català. Tot el que envolta la collita dels cereals se'ns apareix ple de mitisme i significació, a voltes màgic. El resultat és un muntatge escènic a partir d'un guió musical confeccionat pel músic Joan Ballús, amb harmonització i instrumentació per a cobla del mestre Cohí i Grau, i figurins de Maria Carbonell.
|
|
És sens dubte el treball més ampli i profund realitzat per l'Esbart fins al moment. Neix d'una idea original de Lluís Oliveras i Giralt, a partir del Llibre Popular del Rosari. Folklore del Roser de Valeri Serra i Boldú, tot i que el punt de referència bàsic ens el dóna el Llibre d'Or del Rosari a Catalunya, del mateix autor. Curiosament el document referencial més antic que trobem està datat a Sant Joan de Vilatorrada l'any 1672. Centrant ja la investigació en el Bages, aprofundim l'estudi en l'obra de Joaquim Serret i Arbós, que ens marca les pautes dels moments més significatius de la festa del Roser. Són els que posteriorment han conformat els diferents quadres del muntatge. L'obra es situa en un context rural del segle XVIII. La creació i instrumentació de la música original s'encomana al reconegut músic manresà Manuel Camp, seguint el guió escènic, sobre un plec de partitures antigues recollides per Josep Crivillé i Bergalló, a més dels documents cedits per l'arquebisbat de Vic i la Facultat de Teologia de Barcelona, pel que fa als goigs de la Verge. Cal remarcar la presència en escena de materials antics carregats de simbolisme en el marc que ens ocupa, alguns d'ells reconstruïts a partir de referències gràfiques trobades en la recerca i d'altres d'autèntica antiguitat. Complement indispensable és el treball de Maria Carbonell en el disseny del vestuari i l'ambientació, que s'ha considerat una verdadera filigrana de l'estilisme folklòric. Tot plegat per donar vida al que ha estat, sens dubte, una de les festes més esteses i valorades de la nostra tradició, per ser "presentat al poble tot allò mateix que del poble ha sortit, tornant-li els elements que el feren i proclamaren devot del Rosari"
|
|
A partir dels llibres de Rosa Mas i Corretgé "Els balls populars del Pallars", posem en escena un muntatge coreogràfic amb una visió actual de diversos materials tradicionals. Melodies populars i composicions originals de Joan Figueres i Pere Pau Jiménez donen suport musical a tot un seguit de danses que reflecteixen l'esperit de diferents moments de la festa pallaresa. Referències al foc i als fallaires en la nit de Sant Joan, balls que tenen el seu origen en llegendes com La Morisca i l'Hereu Riera, i balls de Festa Major com els Rigodons, el Ball Cerdà, i el Ball Francès. Amb vestuari de Joan Manuel Miquel i enregistrament musical del Centre de Promoció del a C.P. i T i el Sac de Danses.
|
|
El Cançoner de Pineda, de Sara
Llorens de Serra ens ofereix un ampli anecdotari de les festes al
carrer al Maresme, així com un valuós treball de recerca
musical. Aquest material serveix de suport documental a un nou muntatge
coreogràfic, amb color de cel i olor d'enramada. El vestuari d'Eva Ortega, música de Pep López, rapsode en Joan Croses i cant Eulàlia Sardà.
 |
|
Muntatge de caire innovador, en el que es fusionen cant coral i dansa. Un projecte encarat amb especial il·lusió, motivat per la col·laboració de les dues entitats santvicentines, l'Esbart i la Coral Al Vent. Nadal "Llum i Misteri" és una
obra amb música original de Francesc Vila sobre vint-i-dos
poemes de Joan Farràs, composada per a ser interpretada originàriament
en cant coral. Els textos són una reflexió personal de l'autor, que partint de la tradició popular del Nadal fa una lectura més profunda dels sentiments humans i les situacions que acompanyen els homes i les dones en la seva convivència i en la vida. La coreografia i la posada en escena, de Joan Maria Segura, aconsegueixen incorporar aquells elements visuals i plàstics que enriqueixen l'obra original, conjuntament amb el vestuari dissenyat per Lídia Estany, carregat de simbolisme degut a la seva dinàmica i versatilitat durant el desenvolupament de l'espectacle.
|
|
Els ceps van dominar durant segles, abans de
l'arribada de les grans fàbriques, les terres del Bages.
De fet, les vinyes es van estendre ocupant grans hectàrees
de terreny a Sant Vicenç de Castellet fins a principi del
segle XX, però va anar sucumbint a mans de la fil·loxera
(finals del XIX) i, sobretot, de la industrialització, que
va arrabassar la mà d'obra al camp.
|
|
La industrialització, poderosa i imparable transforma la plàcida vida als masos en rutina i grisor. Però els jornals atreuen mans i la posperitat venç qualsevol inclemència. El soroll eixordador dels telers però, recorda amb incessant monotonia que el futur és un esperançador camí sense retorn. El motor de formació i de creixement que, veritablement ha acabat donant forma al poble que ara coneixem com a Sant Vicenç de Castellet. El trampolí d'un període de puixança econòmica, d'horaris i salaris, però també de grisor. Coreografia també creada, com El brogit de la Verema, dins "Castellet Memòria Mil·lenària", i per tant amb música de Xavier Mestres i disseny de vestuari a càrrec de Maria Ubach i Joan Torres. L'obra comença amb el puntual toc de sirena que senyala l'inici de la jornada i finalitza amb el poema de Miquel Martí i Pol, L'Elionor, simbolitzant el treball constant de vàries generacions.
|
