Vegeu també el Currículum

L'Esbart Dansaire Santvicentí va ser fundat l'any 1948 amb la intenció d'agrupar bona part del jovent de Sant Vicenç de Castellet, per dur a terme una tasca de coneixement i divulgació de les danses populars de Catalunya.

Evidentment, hi havia implícita la intenció d'aportar un motiu d'esplai i associacionisme, tant necessari com útil en aquell moment, donades les característiques socials i polítiques del país.

Fins l'any 1953 l'Esbart va actuar a diverses poblacions de Catalunya, destacant sempre per la interpretació del Ball de Gitanes, tradició peculiar i característica de Sant Vicenç.

A partir d'aquest moment, la gent que formava l'Esbart, canvia el seu tarannà, decantant-se pel món de la sardana i constituint la Colla Sardanista de Sant Vicenç de Castellet, deixant a banda la dansa tradicional.

Anys després, el 1981, reneix l'Esbart amb una idea del tot diferent. Vista la necessitat d'adequar l'entitat i el seu treball als temps moderns, l'Esbart enceta una nova etapa sota la direcció de Joan Manuel Miquel i Eva Ortega, amb presidència de Marcel·lí Oliveras i coordinació de Laura Suau. Es parteix de noves premisses: la investigació de la tradició i la divulgació de la dansa catalana d'arrel tradicional en tots els seus aspectes. Aquesta nova etapa comença amb la confecció d'un programa de danses que formen part dels repertoris clàssics dels esbarts.

L'any 1985, l'Esbart fa la seva primera sortida a l'estranger i presenta aquestes danses a diverses poblacions del nord d'Itàlia. A partir d'aquell moment i vist l'èxit assolit com a formació folklòrica, es planteja de forma seriosa iniciar el camí com a ballet folklòric, és a dir, assolir un nivell artístic que combini la preparació del cos del dansaire, amb l'aportació de nous materials i formes d'entendre la nostra dansa per arribar a confeccionar un repertori propi.

Aquestes són les directrius que han marcat fins al moment present la tasca de l'Esbart. Així doncs, el 1986, s'entra en contacte amb el mestre Albert Sants i el 1987 l'Esbart inclou en el seu programa una de les seves obres: Bals è cansus populars aranesi.

En motiu de la nova gira, en aquesta ocasió pel sud d'Itàlia, l'Esbart estrena també el seu primer arranjament coreogràfic, Majorales, sobre melodia popular del mateix títol, amb instrumentació del mestre Lluís Moreno i Pallí.

En el sí de l'Esbart, continua la tasca de transformació seguint dos treballs de forma paral·lela. D'una banda, un equip entusiasta del folklore i l'etnologia en general, investiga sobre diversos materials de cara a un proper enriquiment del repertori. Per l'altra, segueix el treball constant i silenciós de preparació física i tècnica del cos de dansa, amb l'aplicació i combinació de diferents mètodes escènics. Una estreta col·laboració entre l'equip directiu i el coreògraf Eduard Ventura (actual director de l'Esbart Dansaire de Rubí), fruit d'un mateix gust i una mateixa idea sobre la dansa catalana, mena l'Esbart a un primer projecte que podríem qualificar d'ambiciós: la recuperació del Ball de Gitanes.

Conscients de la necessitat d'ampliar el nostre camp de treball, i donar continuïtat al grup, el 1988 es decideix crear l'Escola de Dansa de l'Esbart, sota la premissa bàsica d'acostar l'infant a un passat que ens identifica com a poble. Acabat el cicle de l'Escola, els joves passen a formar part del cos de dansa.

L'any següent, el 1989, l'Esbart Dansaire Santvicentí estrena, al Teatre La Passió d'Olesa de Montserrat, amb un cos de dansa ja consolidat, obres de producció pròpia: Ball Pla de Lladurs, Bolero Mariner, Ball de la Castanya i Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet.

Amb l'estrena d'aquests materials, l'Esbart va assolir una de les seves primeres fites, i és a partir d'aquest moment que es planteja el fet de donar llum verda a un dels seus objectius inicials: la recuperació de la tradició santvicentina en la vessant de la participació popular, continuant però, el conreu de nous materials per enriquir el patrimoni artístic del país, i ampliar el repertori escènic del cos de dansa.

L'Esbart estableix en aquest moment vincles d'unió amb la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet. Al setembre del 1990, es recupera, conjuntament amb els membres d'aquesta colla i els responsables de la parròquia, l'oblidat Aplec de Castellet, celebrat en honor de la Mare de Déu del mateix nom.

Seguint en aquesta línia de treball, l'equip humà que forma l'Esbart segueix investigant i buscant noves formes d'expressió de la tradició, però centrant-nos molt particularment en la nostra comarca, el Bages.

Així arribem al 1992, any clau en la història de l'entitat pel que fa a la seva producció. El 25 de gener, s'estrenen, al Teatre La Passió d'Olesa de Montserrat, noves obres escèniques de creació pròpia: Ball Rodó, Juny i Festa de Nostra Senyora.

Deixant l'àmbit escènic, tornem a la festa popular. La darrera de les recuperacions de l'Esbart ha estat la ballada de les Gitanes al carrer. Amb l'escenificació d'aquesta dansa el 1989, l'Esbart fou conscient que s'havia aconseguit únicament la meitat de la feina de recuperació. Calia però, tornar al poble el que és del poble. Així doncs, el dia 7 de juny del 1992, per Pasqua Granada, i seguint la tradició, les Gitanes van tornar al carrer, amb la participació de cinc colles sorgides d'entitats i associacions de Sant Vicenç. En aquest primer intent es va aconseguir que més d'un centenar de persones, d'entre 15 i 65 anys, ballessin les Gitanes al carrer.

Aquesta recuperació és la mostra més evident de que a Sant Vicenç les Gitanes no han estat mai mortes, sinó simplement adormides, però latents i expectants.
El setembre de 1993, l'Esbart és convidat a participar en el prestigiós Festival Folklorique International de Dijon (França). A la tornada d'aquest viatge, el mateix setembre, rep el "PREMI EUROPA PER L'ART POPULAR" de mans de la Fundació Alfred Toeofer F.V.S. d'Hamburg, com a reconeixement a la tasca duta a terme en la recerca i divulgació de les tradicions populars.

Com en molts llocs succeeix, arriba el moment del canvi generacional. A finals del 1994, el fins llavors president de l'Esbart, Marcel·lí Oliveras, després d'anys d'intensa dedicació, deixa el càrrec i passa a mans de l'actual president, Toni Serran.

Entre participacions en altres festivals internacionals i actuacions per les nostres contrades, arribem al 1998, any en que l'Esbart celebra el seu cinquantè aniversari. En motiu d'aquesta celebració, l'Esbart estrena, el dia 8 de desembre, al Teatre Conservatori de Manresa, NOVA LLUNA, tot recordant Joaquim Vilà, que engloba tres noves coreografies pròpies: Tramuntana, Pallareses i Enramades a Baixamar. Aquest mateix espectacle és presentat dins el Cicle Cobla, Cor i Dansa, 1999, al Palau de la Música Catalana.

Aquest mateix 1999, la direcció de l'Esbart passa a mans de l'actual director, Lluís Oliveras. Malgrat aquest canvi en la direcció, l'Esbart continua treballant en la línia de la recuperació de la tradició, però incorporant nous elements que ajuden a modernitzar la interpretació de la dansa, sense deixar l'arrel tradicional.

En aquesta etapa que s'enceta, l'Esbart decideix cercar noves tendències d'acompanyament musical, i és en el cant coral on es descobreixen noves fórmules de treball. La Coral Al Vent i l'Esbart Dansaire Santvicentí posen en escena un muntatge ple d'intencions i ple de sentiments. Nadal "Llum i Misteri" s'estrena el dia 21 i 22 de desembre del 2000 a l'església de Sant Vicenç de Castellet.

És però al cap de dos dies, la nit de Nadal, quan l'Esbart materialitza una de les seves principals il·lusions, ballar a la Basílica de Montserrat, on s'hi representa Nadal "Llum i Misteri".

Novament, el juliol del 2001, l'Esbart és convidat a actuar al Palau de la Música Catalana, aquesta vegada, dins el Cicle de Concerts d'Estiu al Palau.

Aquest mateix 2001, Sant Vicenç de Castellet es troba en plena celebració del seu mil·lenari. Dins els diferents actes programats hi ha l'espectacle de cloenda, Castellet Memòria Mil·lenària, en el qual hi participen entitats culturals, associacions i artistes santvicentins. L'aportació de l'Esbart es concreta amb la representació de tres muntatges coreogràfics, dos dels quals són de nova creació: El brogit de la Verema, i El batec de la Fàbrica .